I tognos

SUI TOGNOS

L’altre sara ei parlè con mi agna Lina (del ’15) madidatha a mi barba Toni de Nicol (fradhel de la me mo) che la me a dit che lei la se pensa che quan che la dieva a le basse i diseva i tognos; che a Thimolei a ni n’ara de nessuna ratha, che iara dusc thimolians a parte chalchedhun che a se aveva maridhè (vuoms o femene); come par esempio la me mo de tertha generathion che al’ara partitha a cas , Margherita Manarin, e che la se aveva maridhè con mi nono Vigi de Redi o la me mo de seconda generathion,Vigia, la Bedhina, sour de Belali, che la se aveva marithè con mi non Iacon de Redi e che al’ara da Ciolt. Par al rest i foresti o i vilegianti ie rives pì tarth, quanche i medhecs da Pordenon ia scomenthè a dilo ale mame da portè i canais a ciapè l’aria a mietha mont, che ai favesa begn; de solito i staseva un meis e agn doi; me pens che iò da la me mo Rosa de Pegna a vegniva sempre la stessa famea: una femena con doe puldhete, fin quan che li e vegnudhe grande;  a l’ara agn i foresti c’a vegniva par dhi su par le month (chi da trieste,  da pordhenon e agn tedhescs). Un cuoi, invethe, i foresti i vegn sol par calche ora, o calche dhi; avon calchedhn che a le vegnu agn a stei e che al a compreè la sciasa; avon a chi che a le vegnu a governè al  Comun; resta un fato: che i sea vilegianti, foresti o tognos: no ie Thimolians. Staseme begn. Rita De Redi

TOGNOS

I tognos, par nos, a le sempre stè chi c’à vegniva da fora. Ma no dusc; sol chi che a se vedeva da lontan che no iara proprio da thimolei; no sol parce che i parlava un’altra lenga;  agn quan che no i diseva nuia a se vedeva che no iara thimolians; mi oma la conta sempre un fat che a le sothedhu quanche al’ara puldeta: dentre par la val al ara un pocs de tognos che i faseva marenda coi so canais; insieme all’ara agn un canai che al vardava le sceure e par caso al se aveva sentè vesin a chis qui. A un certo punto al salta fora un canai de chi dei tognos e ai domanda a si pare “pare ma parcè chel canai vi al no mangia pan e salè come nos?”; al canai all’aveva polenta bela sescia, che al no l’aveva nient  altre! Ma angn un quoi vedon le stesse robe: al è chi che a se meseda coi thimolians e a no se se inacorth gnan da do che i vegn, come par dhi Carmelo,  che a lè daere al banc de la bira de la Pro Loco e se al nol parla al par proprio dei nostres, e altres che, invethe, i volares  fie vede che ie da Thimolei,  i a la preteisa da saveila tant luongia e ni sa gnan do la metese quanche al i va ai  funerai tant che  si sciaton daere insieme alle femene.  Condio. Rita de Redi

Tiziana de Pierutscrive:

Ciao, lieth par la prima volta le tò fantonie, e a me à piasù betant. Ma visto che to me lo permet, voi fiete una corethion su ce che to dhis sui “tognos”, parcè che mi oma, Vigia de Pierut, la Molinara, la me à sepre dhit e adhes a me là apena confermè che a Thimolei, chi ca vegnia da fora, ni vegniva ciames così. A le i cioltans che i dhis tognos, nos “foresti”, a chi de pasagio e “villeggianti” a chi delle ferie. “Tognos” e agn “meneghei” par nos iè parole massa da despretho e nò la rappresenta la nostra maniera da fiè con chi ca vegn da fora. Sempre mi oma la me à dhit che in ta-la nostra parladha a lè parole diverse, dhite da chi de narthon e chi dhel bresa. Ièi dhomandè da pensele, un’altra volta ve le scif.
Sani e grathie a dush, Tìtì

Ana de Rediscrive:

No to cogn avelite parce chè no i te scrif, tans i lieth e i fè piasei di a vede chest barcon ….
Io vegn a controlè dush i dis.
Comunque a là rason Tisiana de Pierut, nos di son foresti tant che se a no se conos calche dhun a se dis: Foresti da lontan…..
Sani Ana de Redi.

 

 

Lascia un commento